Considerem els espais com alguna cosa més que una simple ubicació idònia o una ocupació efímera per donar visibilitat a un treball específic i concret. Cadascun dels espais que mantenen un diàleg amb el SÂLMON< tenen al darrere una xarxa diferent de complicitats. Posats en relació representen una cartografia de l’ecosistema actual de la ciutat que es vincula amb les pràctiques artístiques que podem trobar en la programació del Festival.

El nostre apropament no només ha estat des del punt de vista de la programació, sinó que hem dedicat un temps mutu per crear un diàleg entre iguals, apropar-nos i conèixer quins punts de partida pel que fa a la investigació, continguts, idees…té cadascuna de les estructures amb qui dialoguem enguany.

Un apropament que es troba lluny d’un esperit d’ocupació efímera i que es relaciona més aviat amb el desig futur de generar un diàleg col·lectiu i conjunt de diferents veus per pensar un festival singular per a la ciutat.