del —10 al —14 FEB
BEA FERNÁNDEZ

MUY EXPERIMENTAL # 6 [permaneciendo en el centro del vértigo y la precariedad]

En diàleg entre Graner, Mercat de les Flors, Antic Teatre, La Caldera i La Poderosa.

Pràctica-laboratori que posa en pràctica el que es reflexiona, relata o teoritza en la publicació ‘Entre las personas al trabajar juntas’’ (que es presentarà dins de la jornada de professionals del 8/02/20 a La Caldera) de Cecilia Vallejos i Bea Fernández.

Del 10 al 14 FebGranerGratuït (amb inscripció / places limitades)

Ballarina, coreògrafa i curadora. De Ponferrada, visc i treballo a Barcelona. Llicenciada en Dansa i Coreografia per l’Institut de Teatre i poc després dedicant-me a la dansa professionalment amb Danat Dansa voltant pel món, experiència de la qual vaig aprendre molt i em vaig esgotar al mateix temps.
Vaig viure, vaig aprofundir en estudis de dansa i vaig treballar una temporada llarga a Nova York i això va significar un abans i un després en tot, vida i professió. He col·laborat amb altres artistes especialment amb Carmelo Salazar, que s’ha convertit en una constant en el meu camí desenvolupant processos d’investigació i creació de peces que incideixen molt profundament en com es mou un cos.
Cofundadora de Les Santes al costat de Mónica Muntaner i Silvia Sant amb les que vam arrencar La Poderosa, projecte que després de 18 anys, segueix agitant nostre entorn més immediat.
Després d’haver-me submergit durant diversos anys en la memòria de l’intèrpret i el cos del ballarí com a arxiu viu, vaig desenvolupar els laboratoris ‘Muy Experimental’ posant en joc eines que activen percepció, atenció i decisió de el cos en moviment i en temps real, així es cristal·litza Aquest lloc entre en col·laboració amb Oihana Altube i Clara Tena.
Posteriorment i després de desenvolupar la pràctica de transmissió de coneixement i partitura d’un dels meus primers solos ( ‘Escorzo’) a / amb Marina Colomina, desenvolupo al costat de Cecilia Vallejos el procés d’escriptura i publicació de ‘Entre las personas al trabajar juntas’.
En aquests moments el meu focus d’atenció segueix estant en l’Estela, una nena de 4 anys que m’ha canviat la vida i des d’aquí practico el multifoco i l’atenció dispersa, cosa que m’interessa moltíssim.

______

En 2017 vaig dur a terme per primera vegada un exercici de transmissió d’una peça coreogràfica dirigida i interpretada per mi mateixa el 2003 (‘Escorzo’).

El que vaig descobrir en el procés de transmissió d’aquella peça en concret és que vaig necessitar posar en joc metodologies i eines d’altres processos de creació posteriors per arribar a disposar d’aquest cos que aquesta peça en concret necessitava. També vaig confirmar que en gairebé totes les meves investigacions hi ha un interès per desenvolupar tecnologies per a la supervivència dins i fora de l’escena i una gran necessitat per entendre com es sosté el present romanent en el centre del vertigen i la precarietat amb un cos en constant canvi, sempre en moviment i mai arribant a solucions, convertint-se i transformant-se sense un objectiu concret més enllà de romandre.

Aquesta és una pràctica decididament triada per no aturar-se, sempre en moviment, sense objectiu, sempre convertint-se i transformant-se, esdevenint, mai arribant. Transitant tot i alhora dins i fora, passat i present, present i futur, present. Físic, metafísic. Fantasia, memòria. Cos, veu.

Cada acció produeix, acumula i registra simultàniament.

______

tea-tron.com/beafernandez/blog
Facebook
Instagram @fernandez_bea
Twitter @lafernandez40

Privacy Preference Center