Bárbara Sánchez está comprometida en dos líneas de investigación esenciales: La Pena y El Humor. Al acercarse a La Pena se encontró con el feminismo donde aprendió los términos y la práctica de una lucha que no piensa abandonar de momento. La Pena también desarrolló en ella un interés carnal y antropológico por la puesta en escena de la devoción en la cultura andaluza contemporánea que va desde el fenómeno del rock andaluz de los 70 hasta las manifestaciones populares de fe. La investigación sobre El Humor le ha permitido poner en cuestión los frágiles límites del decir y abrir un campo de experimentación a través de la voz y las redes sociales. El Humor le ha permitido también explorar las grietas y abismos de la subjetividad contemporánea y reflexionar acerca de las estrategias sutiles del patriarcado.

______

Com un viacrucis amb les estacions de la penitència desdibuixant-se. I ja no és possible aturar-se enlloc del camí. Ni arribar, ni atènyer: l’única possibilitat és anar, dirigir-se, travessar i abandonar cadascun dels cossos disponibles. El so que produeix el camí és una veu ennuegada però lliure. Les paraules sempre venen d’un altre lloc, d’altres boques que es converteixen en pròpies i ara serveixen per dir l’esquerda. Partida en dos. Partida en mil. La Pena són els abismes que s’obren entre cadascun dels trossos. La missió és deixar-se caure, provar cada vegada el gust del buit sense la possibilitat d’agafar-se a res, ni de trobar sosteniment en cap resta. L’aire sense terra és la nova llar. Caiguda lliure, elogi de la llibertat, camí de la pena. Perquè al final espera l’ou, la perfecció infinita d’un enllumenament, sempre i cada vegada desconegut, la promesa del vol de l’ocell solitari que “posa el bec a l’aire” (S.Juan de la Cruz).

(Text de Jaime Conde-Salazar)

______

Bárbara Sánchez és la coreògrafa i la intèrpret de Somewhat paler, una peça que compta amb Jaime Conde-Salazar com a dramaturgista i amb l’espai sonor de la Susana Hernández. La coproducció de la peça és de la Sala Hiroshima i compta amb el suport d’Azala Espacio de Creación, el Centro de las Artes de Sevilla, La Casa de las Artes, el Leal-Lav, el CICUS i el Conservatorio Superior de Danza de Sevilla “Antonio Ruiz Soler”.

______

barbarasanchez.es