Carrer de Vila i Vilà, 67, 08004 Barcelona

Per segon any consecutiu Hiroshima i el festival SÂLMON< estableixen un diàleg al voltant del treball artístic i vinculen una proposta d’exhibició de la sala al context específic del festival. Des d’una perspectiva de sector i de mapa, és evident i natural entaular una col·laboració amb el festival.

Tot i que no és fàcil trobar exemples, el treball conjunt entre un equipament independent i un equipament públic hauria de ser una pràctica habitual. És urgent que per part de les institucions i organitzacions públiques es prenguin iniciatives que ajudin a enfortir el circuit independent de la ciutat i que provoquin i fomentin la subsistència d’altres mirades i altres canals de gestió i promoció de la cultura.

La diversitat ha de convertir-se en una eina per recuperar un ecosistema cada vegada més fràgil i que té el seu punt feble principal en la circulació i l’encreuament de públics i la manca de plataformes de base que permetin als artistes desenvolupar el seu treball.

La trobada amb el SÂLMON< permet emmarcar una part de la programació de la sala en un context específic, i així es generen altres lògiques de programació i, per suposat, un altre tipus de visibilitat dels creadors que es presenten i també de l’equipament en sí mateix.

Aquest apropament ha de realitzar-se amb un coneixement important de l’altre, respectant-ne les seves capacitats, les peculiaritats de la seva estructura i les seves dinàmiques de funcionament. És precisament aquest coneixement, que radica una vegada més en la diferència i per tant en la diversitat, el que permetrà que cadascú aporti components necessaris per al desenvolupament del teixit professional de la ciutat.

El fet que un equipament col·laborador pugui aportar continguts al Festival és de gran utilitat a l’hora de refermar diferents perfils de projecte. És útil per assegurar la visibilitat dels espais independents el fet que s’incorporin artistes proposats per aquests espais i que siguin representatius de la línia de treball d’aquests projectes.

En aquest sentit el Festival SÂLMON< és un interlocutor amb el qual compartim interessos, inquietuds, artistes, processos… i amb el qual, tot i les diferències lògiques de gestió i estructurals, hem pogut trobar formes interessants de col·laboració, d’apropament i de promoció d’artistes.

No cal dir que ens trobem en un moment de canvis en el nostre context i per tant ens trobem davant una oportunitat única per posar en funcionament altres pràctiques i definir altres estratègies. És per aquest motiu que aquest diàleg té una rellevància absoluta.