Plaça dels Àngels, 1, 08001 Barcelona

El museu és potencialment un lloc de trobada. Qualsevol trobada, fortuïta o buscada, sempre és possible gràcies a unes infraestructures: des dels cossos i l’espai, a les carreteres, camins, dispositius i xarxes que la possibiliten. Els museus tenen normes i els qui estan en ells o bé les assumeixen o bé les transgredeixen, però sigui com sigui transformen la identitat d’aquests espais amb els seus gestos, moviments i la disposició dels seus cossos. Però desafiar conscientment la normativitat que imposen els espais no és sempre una tasca fàcil. El museu, com a espai d’acollida, ha d’estar disposat a rebre aquesta transformació tova. En aquest sentit, la hospitalitat és inherent a qualsevol trobada: et deixo que et trobis amb qui vulguis a casa meva, ens trobem al meu llit, t’acullo en el meu cos. Jacques Derrida va definir que “un acte d’hospitalitat no pot ser sinó poètic” doncs l’hospitalitat incondicional és impossible: sempre ha d’estar sotmesa a les normes de qui domina la casa, de qui té la clau de l’espai, d’aquell que acull, perquè si aquestes normes desapareixen paradoxalment l’hospitalitat s’esfuma amb elles. No obstant això, i tot i no poder ser incondicional, l’hospitalitat pot servir com a concepte productiu. I potser, aquesta hospitalitat ens pot conduir a la producció d’espais d’aprenentatge on les comunitats artístiques pensants i veïnals puguin trobar un lloc d’acollida.