Marcela Levi y Lucía Russo fundaron en 2010 Improvável Produções. Levi & Russo apuestan en un proyecto de autoría compartida, en una dirección artística que apunta para un régimen de sentido abierto en que diferentes posiciones inventivas se entrecruzan en un proceso que acoge líneas desviantes, disenso y diferencias internas como fuerza crítica constructiva y no como polaridades contradictorias y auto-excluyentes.

______

El 2014 Marcela Levi i Lucía Russo van iniciar un procés de llarga durada que requeria la participació col·laborativa de performers en una investigació sobre la violència, entesa i experimentada més enllà de les seves connotacions immediates d’anihilament, mort i destrucció. Portant la contrària a l’imaginari (i les polítiques culturals i socials) que cerquen pacificar la violència mitjançant un dopatge i un buidat de l’energia -també ells, evidentment, violents– realitzats en nom d’una harmonia edificant, Levi i Russo incorporen l’energia de la violència com a detonant d’una espiral de forces en tensió. Al cos contemporani blindat i asèptic, que busca desesperadament una fortalesa auto-protectora i s’envolta en fantasies cosmètiques, s’hi contraposa un cos permeable, més elàstic, que pot trencar-se, que s’embruta i s’embruta, que pensa i és pensat i que mossega i és mossegat.

“La mayor parte de los bailarines quiere ser caballero, eso es un problema para el cuerpo que nuestro trabajo demanda. Nosotros no estamos cabalgando el propio cuerpo: somos caballo…

Más interesantes son los cuerpos (re)movidos por invisibilidades; nuestra danza convoca esos cuerpos hastiados de su propia imagen y contorno… Hay algo de eso en la ficción científica, en los dibujos animados, en ciertos sueños. (…)

El proyecto forma parte de la búsqueda de una danza de cuerpos acoplados al afuera, cuerpos divertidos (vertidos en dos). Ahí es que nos toca una Björk cantando “violently happy”; el yo fracturado de  Rimbaud, y Nijinsky cuando escribe en su diario: “Nosotros somos ritmos. Los sentidos se sitúan siempre en la frontera, cara a cara con la onda proliferante de la diferencia . No hay identidades, apenas ritmos”

______

Mordedores és una creació de Marcela Levi i Lucía Russo, que n’han dut a terme també la direcció. Els performers i co-creadors de la peça són en Daniel Passi, la Gabriela Cordovez, l’Ícaro Gaya, en João Victor Cavalcante, en Luan Machado, la Tamires Costa i la mateixa Lucía Russo. Durant el procés de creació van col·laborar-hi l’Ana Maria Krein, en Kandyê Medina, la Marilena Manuel Alberto, en Thiane Nascimento i en Tony Hewerton. També va col·laborar a Mordedores i més concretament en la dramatúrgia la Laura Erber. El disseny d’il·luminació és de l’Andrea Capella i la Isadora Giuntini i el de so de tot l’equip. El vestuari el signa la Paula Stroher, el disseny gràfic la Paula Delecave i la fotografía per la Paula Kossatz i el Renato Mangolin.

Mordedores s’ha creat en residencia artística al Centro Coreográfico da Cidade do Rio de Janeiro i a l’Espaço Cultural Sítio Canto da Sabia i rep el suport del Centro Coreográfico da Cidade do Rio de Janeiro, del Centro de Artes da Maré, Lia Rodrigues Cia de Danças, Casa Funarte Paschoal Carlos Magno, Projeto Entre-Espaço Cultural Municipal Sérgio Porto, Festival Dois Pontos i del Consulado de Argentina en Río de Janeiro. Es tracta d’una coproducció d’Iberescena/Funarte i la Cooperativa Disentida, amb el patrocini de la Prefeitura da Cidade do Rio de Janeiro i de la Secretaria Municipal de Cultura (SMC). La producció i realització artística de Mordedores va a càrrec d’Improvável Produções i és un projecte que compta amb el Premio Funarte de Danza Klauss Vianna 2015.

______

marcelalevi.com