Musicalment la ciutat de Betlem, capital de l’estat de Pará, localitzada al nord del Brasil, és un carib amazònic format gràcies a les RUTES de contraban. Als anys 1950, els navilis que portaven perfums i whisky carregaven també vinils de merenga, salsa i zouk. Seixanta anys després, la influència de les sonoritats caribenyes va fer que la música paraense derivar al “tecnobrega”, gènere musical creat per APROPIACIÓ I ALTERACIÓ de músiques populars. Les “aparelhagens”, ESTRUCTURES furioses i monumentals del SO que avui dia ANIMEN les FESTES de tecnobrega, van començar com carrets de mà amb un tocadiscs i un altaveu anomenats en els anys 1950 de “picarpes”, i el projector de so portava el sobrenom de BOCA DE FIERRO

El nostre paisatge de PARTIDA és la paraula Betlem: lloc on hi ha confusió, caos, aldarull i rebombori. El que està desorientat, perdut o en alegria.

Què tal un solo mega sonor, una metralladora GIRATÒRIA, una dansa-aparelhaguem, un cos-nau que es desenganxa de la identitat i remena i tremola furiosament?

______

La direcció artística de Boca de Fierro és de la Marcela Levi i la Lucía Russo. El performer i co-creador de la peça és l’Ícaro dos Passos Gaya i l’assistent Tamires Costa. El disseny de so i el vestuari és de tot el grup, el de llums de la Isadora Giuntini i la producció i la realització artística d’Improvável Produções. Boca de Fierro compta amb el suport del Centro Coreográfico da Cidade do Rio de Janeiro, Consulado de Argentina en Rio de Janeiro, Espaço Cultural Sitio Canto da Sabiá y Dança, Gamboa Festival (Rio de Janeiro) i la Sala Hiroshima.

El Graner acull aquesta peça en residència dins el context del SÂLMON< Festival.

______

marcelalevi.com