Salchicha: Embutir. Los restos convertidos en un objeto. Recoger trozos de ideas, investigaciones, obras inconclusas y forzarlas a término. Lo importante es hacer cosas. Crear a partir del pánico y convertirlo en impulso. Saltar a la piscina sin saber nadar. Jugar con las disciplinas sin respetar límites, mezclar el arte con la danza, con la educación, con la moda, con la política, con el sadomasoquismo, con la maternidad.

Los Artistas Salchichas se juntan después del fracaso y deciden que no tienen nada que perder. Cuando no tienes nada que perder eres más valiente, no porque no tengas miedo, sino porque no tienes opción. Buscamos ponernos en situaciones incómodas, en campos nuevos, en disciplinas que desconocemos para proponer miradas perdidas y hacer preguntas.

______

Tens plantes?
Estan vives?
Creus que estan contentes de viure a casa teva?
N’estàs segur?
Són les teves amigues, o t’odien? Potser no et suporten i malparlen de tu.

Dos personatges parlen sobre la seva relació amb la naturalesa. Històries, records, deliris, dades científiques, falòrnies, definicions del paisatge i el que significa per al nostre cos i per als nostres estómacs. Que no ens mengem el paisatge? 
Hablar con las plantas para llegar a un paisaje és una invitació a submergir-se en un paisatge convertit en ficció. Més que no pas una història, les veus narren una cadena de pensaments aparentment inconnexes que agafen sentit a mesura que transcorre l’obra. És un espai per moure’s i per contemplar un univers paral·lel i particular. La banda sonora d’un passeig per actuar sense que ningú més se n’adoni.

______

Artistas Salchichas han ideat i creat aquesta peça amb el textos de Maria Camila Sanjinés i Manel Quintana, que també en signen la direcció. La Daniela Sanjinés fa d’assistent de producció del projecte, que compta amb la coproducció del Festival Sismògraf Olot i el SÂLMON< i la col·laboració del Graner i La Enramada de Bogotà.