Si em pregunten què sóc no tinc una única resposta. Si el que compta és la quantitat d’hores dedicades a quelcom, podríem dir que sóc treballadora de les arts escèniques, actriu, intèrpret. He passat per tot tipus d’escoles i disciplines: des del text i el mètode fins al clown de circ. També m’he endinsat en el món de la dansa i de la coreografia, he treballat com a performer per a d’altres (a mi m’agrada anomenar-me transformer) i he dirigit i creat peces pròpies (VIP; Homenaje a Severiano Naudin, 2013). Fa uns anys que m’interessa molt l’antropologia i això ha influït indubtablement en el meu treball escènic. Currículum? Crec que el més rellevant ha estat treballar amb Xavier Le Roy a Retrospectiva, de Xavier Le Roy l’any 2012, però també amb Arantxa Martínez qui, a parer meu, és una de les millors transformers que he conegut mai. Gustos i influències? No sóc gaire sectària i gaudeixo veient coses que són honestes (amb excepcions, és clar). Darrerament m’ha colpit el treball d’Ivo Dimchev però m’agraden també propostes ben diferents: des de Peter Brook o Jérôme Bel fins a Cris Blanco, Christoph Marthaler, Cuqui Jerez o les She She Pop. La peça programada en aquest festival, Kopfkino, és una idea originàriament meva però no hagués pogut prendre forma sense l’equip femení fantàstic que m’ha rodejat i ha parit la peça col·lectivament: Maria García Vera, Marina Colomina, Mar Medina i la nostra tècnica Maria Barrios. Totes Maries, sí. Hi deu haver alguna cosa mística en tot plegat.

______

MAURICE
No me tienes. ¿Quieres tenerme? No me tendrás. No hay forma de que me tengas.

Myrtle mira al suelo.

MAURICE
¿Quieres salir a emborracharte? (Pausa) ¿Quieres drogarte?

Myrtle emite un leve suspiro.

MAURICE
¿Quieres salir con cualquier tipo a las cuatro de la tarde y estar con él? Adelante, es tu problema.

Myrtle alza la cabeza y le mira.

MYRTLE
Qué desastre! Ya estoy implorando de nuevo. ¿Por qué nos peleamos?

MAURICE
Volverías a ser joven, ¿no es eso?

Myrtle se acerca a él.

¿Fins a quin punt les ficcions que hem consumit ens influeixen a l’hora de concebre el món i a nosaltres mateixes? Aquesta és la pregunta motor de Kopfkino, una peça que utilitza el cos com a eina fonamental per endinsar-nos en els espais de marge que es generen quan allò propi de la ficció i allò quotidià es troben.

______

La idea original de Kopfkino és de la Mariona Naudin i la creació i la interpretació de la peça va a càrrec de la mateixa Mariona juntament amb la María García Vera, la Mar Medina i la Marina Colomina. El disseny de llums i la part tècnica la signa la Maria Barrios i compten amb la col·laboració de la Laia Cabrera i La Poderosa. Kopfkino és una coproducció del SÂLMON< , l’Antic Teatre, l’OSIC-Departament de Cultura i el Festival Escena Poblenou.

______

marionanaudin.blogspot.com.es