I’m an independent curator, editor and writer. Among the projects and exhibitions I curated are Show me the archive and I will tell you who is in power at Kiosk (2017, with Wim Waelput, Ghent), Let’s Talk about the Weather at the Sursock Museum (2016, with Nora Razian and Ashkan Sepahvand, Beirut), Resilience. Triennial of Contemporary Art in Slovenia (2013, Ljubljana), transmediale.08 at HKW (2008, Berlin). I was co-director of Les Laboratoires d’Aubervilliers (2010–12) and co-founder of the network Cluster. I’m chief editor of L’Internationale Online, and was chief editor of the Manifesta Journal (2012–14). My future projects include: Coltan as Cotton. Contour Biennial 9, Mechelen 2018-2019; Not Fully Human, Not Human At All, Kadist, Paris, and other partners (2017-2020), and Dissident Muses. Delphine Seyrig and Feminist Video Collectives in France (1970s-1980s), LAM, Lille and Museo Reina Sofia, Madrid, 2019-2020.

______

Com a artistes i treballadors del sector cultural, com podem treballar des de les institucions i al seu costat en una època d’increment de la violència racista i de terrible crisi ecològica en què l’augment de la vigilància reforça l’abús governamental organitzat i transnacional dels recursos i dels béns comuns? Com podem involucrar-hi les diferents esferes institucionals dels països de l’hemisferi nord si són justament els seus governs els que provoquen i contribueixen a fomentar guerres civils inhumanes, catàstrofes ecològiques i atacs amb drons a determinades zones del món que provoquen el desplaçament i la pèrdua de totes les possessions de milers de persones? Un procés en què moltes d’aquestes persones acaben ofegades al mar o per falta d’aire, es moren de gana o diàriament queden exposades a la violència o a la bona voluntat de qui troben pel camí.

Aquesta és una invitació als treballadors del sector de la cultura actius en zones geogràfiques molt concretes, però alhora immersos en la trama d’aquesta realitat geopolítica. Una invitació a desaccelerar la seva manera de fer i de ser, a imaginar noves ecologies de la cura com una pràctica contínua de suport, i perquè escoltin atentament els sentiments sorgits de trobades amb objectes i subjectes. És una crida a obrir radicalment les nostres fronteres institucionals i a mostrar com funcionen (o no) per tal que les nostres organitzacions esdevinguin palpables, audibles, sensibles, amables, poroses i, sobretot, descolonitzades i antipatriarcals.

______

NATAŠA PETREŠIN-BACHELEZ
—13 FEB

I Cannot Work Like This

En diàleg amb MACBA
Conferència en anglès amb traducció simultània


Dm—13 Feb 19h MACBAEntrada gratuïta