Carrer de Pallars, 94, 08018 Barcelona

Nyamnyam no és un espai que pretén ser acollidor i agradable com una llar, sinó que realment és la nostra casa, amb tot el que això comporta. Aquí vivim el nostre dia a dia els quatre: Iñaki, Ariadna, Gal·la i Juls, barrejant-nos amb tot el que succeeix en el projecte. La nostra cuina i l’espai que l’envolta s’ha convertit en un lloc obert i de trobada, on es pretenen mostrar processos i, sobretot, generar diàleg amb els múltiples projectes i persones que passen per aquí. Aquestes “visites” amb les que treballem colze a colze sempre deixen molta empremta i provoquen que estiguem sempre en efervescència i canvi permanent.

Sembla que el verb institucionalitzar ha quedat permanentment i pejorativament lligat al substantiu institució i a tot el que se’ns acut amb aquesta paraula. A nosaltres ens agrada dir que som un espai auto-instituït o auto-institucionalitzat amb tot el que això comporta…perquè la definició “estabilitzar, enfortir el funcionament [d’algun organisme, associació, entitat, etc.] creiem que és quelcom que seria profitós per a aquestes petites revolucions autogestionades i auto-instituïdes de les que alguns formem part.

En lloc de “des-institucionalitzar” els organismes públics o privats, que sembla que és el que es porti ara, ¿per què no institucionalitzar els espais? Ese peso que se debería convertir en poso…aquella fortalesa que a vegades ens falta i sobretot aquella estabilitat… Sabem que això no és Canadà, però quan ens fem aquesta pregunta no podem evitar citar “Institutions by Artists”, una conferència que va prendre forma de publicació i que a través de la plataforma online arcpost.cat pretén disseminar tot el que té a veure amb els espais autogestionats. Clar i fort: SABEM QUE AIXÒ NO ÉS CANADÀ, però a vegades pensem que hauríem de xerrar una mica més entre aquestes estructures tan fràgils, compartir estratègies i dinàmiques, maneres de fer…Encara que per fer-ho també cal temps, temps que utilitzem bàsicament per tirar endavant els propis projectes. Com sempre, és un peix que és mossega la cua; fa temps que des de nyamnyam tenim ganes de pescar-lo i fer un bon arròs per compartir amb totes aquestes microestructures homònimes…

Per nosaltres, els rols entre la gent que convidem a treballar i nosaltres mateixos no estan definits ni delimitats. En el moment que comencem a desenvolupar cada projecte ens convertim en un equip. Un grup on els tres, o quatre, o a vegades cinc, tenim les ganes i l’energia de donar-ho tot durant aquell mes – o l’interval de temps que treballem junts – perquè el projecte tiri endavant. A vegades aquesta és la part que des de fora costa més d’entendre de nyamnyam. La gent s’imagina que és alguna cosa tipus sopar-espectacle, que el treball de la persona que invitem va per separat de la resta… separat del menjar, de l’espai, de les dinàmiques, etc. però realment es tracta molt més de submergir-se en el concepte i veure com treballa la performativitat de cada sessió, sobretot amb la idea que es tracta d’un procés i no d’intentar deliberar un “producte” final. És curiós perquè a vegades amics propers ens han dit que mai posem títol al que som o al rol que desenvolupem nosaltres (Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez) dins de nyamnyam, la majoria de vegades ni apareixen els nostres noms… Suposo que no és més que una de les mil situacions en les quals, també en els nostres treballs personals, hem volgut fugir de les etiquetes i senzillament fer i treballar.