JAVIER VAQUERO – coordinador de la publicació Cuerpos Achorados

He trabajado como intérprete con diferentes creadores y desde hace años desarrollo mi propio trabajo como coreógrafo con proyectos como Declarando Amor, Danzas Primitivas, Saturno y el salón de espejos, Lógica de la representación y otros; y ejerzo como pedagogo en diferentes centros tanto en España como en Latinoamérica. Soy miembro fundador de Espacio Práctico (Barcelona) y he formado parte del colectivo A R T A S, encargado de dirigir el espacio de creación y agitación cultural La Poderosa (Barcelona). 

En los últimos años viví en Lima (Perú) donde trabajé como docente de la carrera de danza de la Pontificia Universidad Católica del Perú. Y posteriormente viví en Bogotá (Colombia) donde cursé la Maestría en Teatro y Artes Vivas impartida por la Universidad Nacional de Colombia y donde también fui docente de danza en la Carrera de Artes Escénicas de la Universidad Javeriana. En la actualidad resido en España donde sigo desarrollando mi carrera desde la creación, investigación, pedagogía, interpretación y gestión en danza.

______

Cuerpos Achorados neix com una evolució i una resposta al cicle Charlas sobre danza contemporánea y cuerpos en movimiento que es va portar a terme el juliol de 2015 al Centro Cultural de España de Lima. En aquest cicle hi van participar diferents ponents que van exposar referents i conceptes al voltant de la dansa per posar-los a disposició del públic assistent i tractar de generar així un diàleg i una discussió col·lectiva.

La publicació realitzada a partir de les xerrades, més enllà de ser una memòria del cicle és un conjunt de diàlegs entre els ponents i altres persones amb les que volíem establir un diàleg per repensar amb més profunditat les xerrades i posar-les en relació amb els nostres contextos i obrir la possibilitat de detonar certes preguntes. Seria alguna cosa semblant a una “meta-xerrada” de les xerrades originals, en aquest cas editades en paper i que donen com a resultat aquest llibre.

Els quatre eixos de debat que apareixen al llibre i que corresponen a les quatre xerrades són: “Dansa i feminismes”, “Dansa postmoderna i conceptual als E.E.U.U. i a Europa”, “Història de la dansa moderna i contemporània al Perú” i “Discursos del cos occidental”. Hi ecriuen: Ana Bustinduy, Elisa Fuenzalida, Pachi Valle Riestra, Luis Valdivia, Carlos María Romero (Atabey), Carla Coronado, Luz Gutiérrez i Javier Vaquero. 


RUBÉN ORTIZ – autor de “Escena expandida. Teatralidades del s.XXI”

Soy director, investigador y pedagogo teatral, miembro del colectivo La Comedia Humana; investigador del CITRU; coordinador académico del Diplomado Transversales; profesor de la maestría en dirección de escena de la ENAT; y colaborador de las revistas de arte contemporáneo La tempestad y Registro. He realizado más de 30 trabajos escénicos en México y otros países, en las cuales he recorrido un amplio espectro de estilos escénicos. Con el laboratorio social La comuna he trabajado en Iztacalco, Tlalpan, Tlatelolco, Guadalajara, Tampico, Hidalgo y Pamplona, España.

He impartido conferencias, seminarios, talleres y laboratorios de creación escénica en diversas ciudades del país y el extranjero. Asimismo, he escrito artículos y ensayos sobre teatro en revistas y suplementos culturales de México, Alemania, Argentina, España y Ecuador. He escrito, entro otros, el libro Escena expandida. Teatralidades del siglo XXI (Citru/INBA, 2016).

______

Per “escena expandida” entenem aquelles teatralitats del nou segle que desborden la forma històrica que coneixem com a “posada en escena”. Es tracta d’esdeveniments escènics que, ja sigui dins o fora dels espais teatrals, han desplaçat les jerarquies i les maneres de fer teatre. La seva emergència correspon a impulsos històrics i també a les formes artístiques en general i al teatre en particular.

L’objectiu del llibre és desplegar conceptes per a la seva comprensió. A través d’exemples d’agrupacions contemporànies es revisen conceptes manllevats d’altres àrees artístiques o del coneixement social, per analitzar-ne les formacions escèniques.

 


VICTORIA PÉREZ – autora de Componer el plural. Escena, cuerpo, política.

Soy profesora de Estética y Teoría de las artes en la Universidad de Zaragoza, co-directora del Máster en Práctica Escénica y Cultura Visual (UCLM, Museo Reina Sofía), investigadora de ARTEA y profesora invitada a programas universitarios internacionales en Holanda, Alemania y Bélgica y Finlandia. En los últimos años he desarrollado junto con otros y otras investigadoras de ARTEA una intensa actividad en los en el marco de iniciativas de investigación con centros de arte como el Museo Reina Sofía, Matadero Madrid, La Casa Encendida, entre otros. He editado los libros Danza contemporánea, espacio público y arquitectura (2008), Práctica e Investigación (2010) junto con José A. Sánchez y 10 textos en cadena y unas páginas en blanco (2012), junto con Cuqui Jerez.

______

Componer el plural és un exercici; però no és un exercici gramatical, sinó un entrenament pràctic, vital, corporal i polític de configurar un nosaltres. Implica disposar el cos en una tensió entre dues forces: la de composar (ajuntar, reunir) i la del plural (diferenciar, distingir) i, amb això, pensar i practicar un nosaltres entre el que ens uneix i els que ens separa, entre la confluència i la dispersió, entre la cristal·lització i la dissolució.

Els textos d’aquest llibre investiguen algunes maneres de compondre el plural que han proliferat en els últims anys tant en els moviments ciutadans recents, com en una bona part de les arts escèniques contemporània. En aquests contextos s’ha experimentat de manera intensa amb el que mou els nostres cossos i el que fomenta la nostra capacitat d’acció; amb les complexes dinàmiques del nosaltres, com ara els problemes en la presa horitzontal de decisions, o el difícil equilibri entre la voluntat d’hegemonia i al mateix temps de mantenir-se en moviment; amb la proposta d’estats de trobada radicals i d’obertura a l’alteritat i a l’aventura; en definitiva, amb la necessitat d’assajar noves formes de democràcia i de recuperar almenys part de l’espai públic i polític perduts.