MAGDALENA BREZZO

Nací en Montevideo en plena dictadura. Estudio escultura y desde allí llego a la coreografía. Vivo veinte años en México y fundo la compañía Camerino4. El cuerpo y el lenguaje de movimiento es el eje de mi trabajo. Una nueva traslación me lleva a España donde me centro en la investigación de los bordes del lenguaje, su plasticidad y el cuerpo como ser político. Hoy me interpela la comunidad y el lugar del otro.

______

Cada dia desapareixen 17 persones a Mèxic.
Cada 90 minuts familiars i amics busquen un ésser estimat.
Cada 3 hores i vint-i-cinc minuts desapareix una dona.
A l’Estat de Mèxic el 53% de les nenes desaparegudes tenen menys de 17 anys. Més de la meitat desapareixen a plena llum del dia i davant d’altra gent.
Fer desaparèixer una persona costa 50 euros.
M’interessa el lloc del testimoni, aquell lloc incòmode de silencis, preguntes i paralització.

______

Magdalena Brezzo està al darrere de la idea i la direcció d’aquesta peça, que ha estat creada a partir d’un procés d’investigació i diàleg amb la Magela Ferrero (GEN- Uruguai), en Joaquín López “Chas” (MUCA-Mèxic) i en Manel Quintana (Graner- Barcelona). Compta amb el suport i la col·laboració d’Iberescena i el FONCA (Sistema Nacional de Creadores de Arte FONCA).


TXALO TOLOZA

A medio camino entre la creación audiovisual, la performance y el activisme, Txalo Toloza-Fernández ha optado por abrazar el sello de inclasificable, a sabiendas de que al no situarse bajo una etiqueta clara se pone las cosas aún más complicadas. Y de paso se da una excusa para hacer lo que desea sin mucha preocupación. Miembro de La Sauna International, de la compañía de Roger Bernat y colaborador habitual de la performer Sònia Gomez. Extraños mares arden es su tercer trabajo en compañía de la coreógrafa navarra Laida Azkona.

______

Això que llegeixes és la historia del naixement d’una manera de fer les coses, d’una manera de veure el món. La història de com, al desert més àrid del planeta, entre jaciments miners, pobles fantasmes, novel·les de l’oest i derrotes es van establir les bases de la totpoderosa indústria de l’art contemporani.

Extraños mares arden és un relat documental amb dos dispositius escènics totalment diferents que indaguen en el desenvolupament del capitalisme de les primeres dècades del segle XX i en la relació estreta que existeix entre la història de la indústria del capital, la indústria minera, la de l’armament i la de l’art contemporani.

Encara recordes l’olor de pastís i de dulce de leche de la casa dels teus avis?
I la de falafel del restaurant libanès on et van deixar per darrera vegada?
I l’olor de tlacoyo, frijoles i requesón del teu últim viatge en autocar entre DF i Oaxaca?

Poques eines són tan eficaces per activar la memòria com ho és el menjar, el gust de, l’olor de…Si això és així de ben segur una de les primeres pràctiques documentals va consistir a asseure’s a taula en comunitat i escoltar el que ens havíem d’explicar.

I si per escoltar el relat de la nostra història familiar us permetéssiu creuar la porta de casa nostra per menjar amb nosaltres?

Taula, estovalles i memòria.

______

Extraños mares arden. El asado és una proposta que compta amb en Leonardo Gamboa Caneo a càrrec de la investigació documental, amb la direcció a la cuina de la Laida Azkona Goñi i en Txalo Toloza-Fernández i amb el maestro parrillero Felipe Soto Wilde. Es tracta d’un projecte que va néixer dins el cicle Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda de Nyamnyam.

______

miprimerdrop.wordpress.com