“Mis procesos creativos tienen como punto de partida un yo autobiográfico que se convierte en un yo expansivo (un nosotros) en el proceso de investigación-creación. Donde conceptos como: memoria, imaginación, tiempo, realidad-ficción se relacionan y se ponen en juego para pensarse desde otro lugar. Concibo el cuerpo como un archivo vivo que se despliega y articula con la presencia escénica y, desde una neutralidad narrativa, permite mostrar y conectar lo más íntimo, particular y subjetivo con reflexiones colectivas y universales, transitando de lo personal a lo social.”

______

Un documental escènic.
Un cos que travessa una experiència.
Un projecte d’investigació personal i social. Una reflexió sobre la salut mental i el cos (cos físic, institucional, mental, social, urbà, afectiu, polític, etc.) i com aquests cossos i aquestes veus ocupen un espai en la nostra societat i de quines maneres ens relacionem amb altres realitats.
A partir d’un punt de partir: el descobriment d’un secret familiar i la necessitat de reconstrucció de la història de la meva àvia per part de pare.
Una experiència individual i subjectiva que en el fet de compartir-se es converteix en social.

______

Creació, direcció i interpretació: Bárbara Bañuelos
Ajudantia de producció: Javier Espada
Dissen d’il·luminació: David Picazo
Tècnic: Javier Espada
Coproducció: Festival SÂLMON< 2019, Festival BAD 2018.
Residències de Creació-Investigació: La Casa Encendida-CA2M, Graner, Sala Baratza i Espacio Azala.
En col·laboració amb: Radio Nikosia, Sant Pere Claver-Fundació Sanitària (Centre de Dia i Consulta Jove) i Pla de Barris de la Marina.

______

CARGOCOLLECTIVE