Beatriz Fernández, ballarina, coreògrafa i curadora. Viu i treballa a Barcelona.
“Des de molt nena vaig sentir un gran desig per ballar, em vaig llicenciar en coreografia a l’Institut del Teatre i poc després estava ballant professionalment amb Danat Dansa donant voltes pel món, de bolo en bolo, de teatre en teatre… del que vaig aprendre molt i em vaig esgotar un altre tant. Vaig viure i estudiar un any a la Gran manzana i això ha significat un abans i un després en tot, vida i professió. A partir d’aquest moment, vaig començar a col·laborar amb altres artistes, especialment amb Carmelo Salazar que s’ha convertit en una constant en el meu camí, desenvolupant processos de recerca i la creació de peces que incideixen molt profundament en com es mou un cos. Cofundadora de Las Santas al costat de Mónica Muntaner i Silvia Sant amb les quals vam arrancar La Poderosa _ espai per a la dansa i els seus contaminants, projecte que després de 15 anys segueix ben viu, agitant el nostre entorn més immediat. Després d’haver-me submergit durant uns anys en la memòria de l’intèrpret i el cos del ballarí com a arxiu, visc de les obres dels altres amb peces com: Los que se ven entre si, Tres personas todos los cuerpos i Restos de mis series. He estat desenvolupant Muy Experimental per mitjà de laboratoris i trobades entre estudiants i professionals, posant en joc eines que activen percepció, atenció i decisió en l’escena i en temps real. D’aquests anys de recerca neix Este lugar entre, en col·laboració amb Oihana Altube i Clara Tena. Actualment, estic fent una pràctica de transmissió de coneixement i partitura d’un dels meus primers solos (Escorzo) a Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i revifar experiències des de l’acció. En aquests moments, el meu focus d’atenció està en Estela, una nena de 3 anys que m’ha canviat la vida i des d’aquí practico el multifocus i l’atenció dispersa, una cosa que m’interessa en gran manera.”
Cecilia Vallejos, artista e investigadora.
“Su trabajo para teatro (2003-2014) se ha centrado en la articulación de dramaturgias a partir de narrativas testimoniales y del trabajo con personas, a menudo, de fuera del campo del arte. A la par de las diversas colaboraciones extra disciplanarias (con trabajadores sindicalizados y/o comunidades en particular) establecidas por su trabajo en 2015 completa su segundo grado académico en la Universidad de Amsterdam (Amsterdam School for Cultural Analysis (ASCA) focalizandose en el análisis de los aspectos inmediatos de procedimientos artísticos situados tanto dentro como fuera del campo de las artes.”
En los últimos años ha impartido cursos en diversas academias de arte, programas de maestría y programas educativos para sindicatos sobre el role estratégico de artistas en la construcción de una narrativa a medida para cada contexto. Cecilia vive y trabaja en Amsterdam desde 2002.

______

Una transmissió implica trobar una forma de comunicar les claus del context del que es transmet, es dir el com, l’on i el quan que situen el que alguna cosa és o el que pretén significar a cada moment.

Notas desde Escorzo (Cecilia Vallejos).

Després d’haver passat per l’experiència de transferir el solo Escorzo (2003) a Marina Colomina (2018) han quedat ressonant preguntes i interessos que vull seguir entenent i desplegant, centrant-me ara en el concepte en si mateix de transmissió o transferència de coneixement. Cecilia Vallejos em va acompanyar fugaçment durant el procés i ara el Festival SÂLMON< ens brinda l’oportunitat de continuació d’alguna cosa i aquesta continuació projecta sense voler un horitzó nou.

Amb aquesta qüestió del retorn com a experimentació, les actuals recreacions de la dansa esdevenen llocs privilegiats per explorar les relacions teòriques i coreogràfiques entre la dansa experimental i el seu desig d’arxiu. (André Lepecki)