Los detectives som Mariona Naudin, Maria Garcia Vera, Marina Colomina i Laia Cabrera. L’any 2016 estrenem la nostra primera peça Kopfkino al Mercat de les Flors dins del Festival SÂLMON<. Tot i que venim de les arts escèniques i la dansa, els nostres biografies també es nodreixen del cinema, les belles arts, la biologia i l’antropologia.
Els nostres projectes són un laboratori amb regles pròpies que fomenten el canvi de rols constant entre les intèrprets i del que neix un estil d’escriptura orgànica i fresca que té com a eix vertebral la corporalitat. Allò que en resulta podria definir-se com una coreografia-teatral, tot i que el més important és potser que es produeix una escena essencialment viva i fractal.”

______

Què és l’experiència visionària i com es podria traduir en el nostre món contemporani? Per què l’inici de la modernitat i del sistema capitalista significa el confinament de la dona a l’àmbit domèstic? Era la sensualitat de les místiques més lliure que la nostra? Per què a partir del segle XV la cacera de bruixes es torna un feminicidi? Què te a veure Marx Ernst amb Hildegard von Bigen?

Las cosas se rompen, la gente se muere és la continuació del nostre últim treball conjunt Kopfkino, on encarnàvem cossos cinematogràfics femenins que ens servien com a motor de la peça. En aquesta ocasió encarnem el cos de la dona de la Edat Mitjana precapitalista per a revisar el nostre present. Partim d’aquest interès en el període medieval perquè representa la fi d’un món, el trencament d’una forma de vida i el naixement del nostre sistema actual, que agonitza.

Des de les místiques passant per les bruixes o les heretges i les cortesanes, la nostra investigació explora l’arrel del naixement del capitalisme des del cos i l’experiència femenina. Proposem un diàleg entre el món medieval i el món contemporani per a provocar una col·lisió que produeixi nous sentits.

Mirem al passat per a recuperar quelcom que hem perdut en aquest temps pòstum que és el nostre present. Un temps no-future, un temps en el que la pregunta ja no és “cap a on” sinó “fins quan”? Un temps altra vegada de fogueres en el que la paraula progrés ha de ser posada en dubte.

______

Idea i creació: Mariona Naudin, Maria García Vera, Marina Colomina, Laia Cabrera
Intèrprets: Mariona Naudin, Maria García Vera, Marina Colomina i Amaranta Velarde.
Supervisió de direcció: Sofía Asencio
Assistent de direcció: Laia Cabrera
Composició musical: Sara Fontán
Estructures de suport: La Caldera, Col·lectiu ARTAS vinculat a La Poderosa, Antic Teatre, Graner, Festival SÂLMON<.
Coproducció: Antic Teatre.

______

MARINACOLOMINA.COM
MRCUCULAIN.COM